Pirata o activista? Alexandra Elbakyan crea una pàgina web on aconseguir tots els articles científics de manera gratuïta

La recerca científica és de vital importància per a poder avançar en el coneixement de les malalties i per trobar noves teràpies que curin o bé millorin la qualitat de vida dels pacients. Tota aquesta investigació només és vàlida si es publica, ja que és una manera de validar que s’han seguit uns bons criteris metodològics, la hipòtesi ha estat correctament dissenyada, i els resultats són significatius. Tot i així, com ja es va comentar en un post anterior, aquesta necessitat de publicar per a poder avalar la teva investigació, posa molta pressió als investigadors. No és fàcil aconseguir que t’acceptin un manuscrit en una revista, i menys sí és una revista prestigiosa. Però la cosa no es queda aquí: publicar és car.

Les revistes científiques tenen dues fonts d’ingressos principals, els que venen dels investigadors que paguen perquè el seu article sigui revisat i publicat, i els que venen dels lectors que o bé es subscriuen a la revista, o bé paguen individualment algun dels seus articles.

En el cas dels investigadors, han de pagar un preu per a que la revista els hi revisi l’article, sovint un preu força alt tenint en compte que no és realment la pròpia revista la que revisa, sinó experts en el camp, que són independents de la revista, i que de fet no cobren per revisar, sinó que ho fan “pel prestigi que dóna ser revisor”.

Per altra banda, com hem comentat, la revista també ingressa a partir de les subscripcions, que sobretot provenen d’àmbits acadèmics (universitats, centres de recerca, hospitals) o empresarials (seria l’exemple d’empreses de la indústria química, farmacèutica, biotecnològica, etc), i de particulars que paguen el preu individual d’un article.

En el cas d’algunes revistes prestigioses, l’article pot costar al voltant de 30€ però podent pujar fins passats els 60€. Persones que no estiguin en cap centre d’investigació, no poden accedir a tots aquests articles, o bé investigadors que sí que treballen en un centre però evidentment no té recursos per estar subscrit a totes les revistes que hi ha. Això és un problema, ja que s’està privant a la gent de poder accedir als avenços científics.

Quan un investigador, o un grup de recerca vol publicar un article, té la possibilitat (depenent de la revista, algunes no tenen aquesta opció) de demanar que el seu article sigui publicat en Open Access, és a dir, que sigui gratuït per a tothom. El principal obstacle és que aleshores la revista et demana un preu desorbitat, que ens alguns casos (revistes com Nature) pot arribar a xifres de fins a 3000€. Així doncs, el problema de l’accés a l’avenç científic segueix existint, ja que pocs grups es poden permetre pagar tant.

A partir de la indignació d’Aleksandra Elbakyan, programadora i neurocientífica que creia que els articles haurien de ser d’accés universal, va decidir amb 23 anys crear un repositori on tothom pogués buscar l’article que desitgés i aconseguir-lo de manera totalment gratuïta. Es tracta d’un acte totalment altruista, ja que la seva intenció únicament era oferir tota la informació a tothom que volgués. Actualment el repositori compta amb més de 47 millions d’articles, i s’actualitza diàriament mitjançant un servidor Proxy del domini .edu.

aleksandra_elbakyan

El projecte va començar l’any 2011 i les revistes no van tardar a queixar-se de que estava cometent un acte delictiu, al infringir la llei del copyright. Al final, un judici va provocar el tancament de la pàgina web, sci-hub.org, però no va tardar gaire a crear una nova pàgina web idèntica amb el domini .io. Recentment, també aquesta ha hagut de tancar i actualment és: sci-hub.cc.

Les revistes li han declarat la guerra, i varies vegades ha estat en perill de ser arrestada, però sempre ha pogut evitar-ho aixoplugant-se sota el paraigües de la ONU, que recull en els Drets Humans l’accés universal als avenços científics.

sci-hub_2

Actualment existeix un debat força controvertit entre les revistes que defensen els seus drets d’autor i copyright, i els defensors d’Alexandra, que es recolzen en els Drets Humans.

La meva modesta opinió és que les revistes científiques abusen i exigeixen preus massa alts, de manera que potser seria convenient que reflexionessin una mica sobre el tema. D’altra banda, si tots els articles fossin open access i gratuïts, ningú s’encarregaria de revisar-los i assegurar-se que han seguit unes bones pràctiques i que els resultats són significatius, i això empobriria la qualitat i la reputació de les investigacions científiques, i de la ciència en general. Ens trobem en un punt en que cal negociar, i trobar un punt mig en el que tothom pugui tenir accés a la informació que desitgi, sense afectar en la qualitat de les publicacions.

I vosaltres què en penseu? És pirata o activista pels drets humans?

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s