L’illa del Dr. Moreau – H.G. Wells

L’illa del Dr. Moreau es considera una novel·la clàssica, essencial i recomanable per a tots els públics. De la maneixa manera que “1984” o “Un món feliç“, és una novel·la que ajuda a la reflexió, ja que ens fa qüestionar els límits de l’ètica i de la moral.

H. G. Wells és un escriptor cèlebre per altres novel·les també molt reconegudes com ara “La guerra dels mons“, “L’home invisible” o “La màquina del temps“, un d’aquells escriptors amb una imaginació increïble que ens convida a viure experiències diverses i totes fascinants.

L’illa del Dr. Moreu és una novel·la narrada per un mariner, que després de ser l’únic supervivent d’un naufragi i ser rescatat per uns altres navegants, és portat fins a aquesta illa. M’és impossible no fer “spoiler” sense poder reflexionar sobre el contingut ètic de la novel·la, ja que l’ètica és l’eix principal en el que gira l’argument. Un cop arriba a l’illa, Pendrick, el mariner protagonista, descobreix que allà s’hi duen a terme uns experiments força estranys i clandestins. El Dr. Moreau, cap de l’investigació, i en Montgomery, el seu ajudant, es dediquen a practicar el viviseccionisme (la dissecció d’animals vius) amb animals de tota mena, realitzant complicades operacions per a “humanitzar-los”. L’objectiu del qual és intentar crear una “super-raça” d’humans a partir de la manipulació d’animals com bous, micos, pumes, d’entre altres animals salvatges. El problema és que els experiments no surten com esperava, però bé, per saber què passa al final haureu de llegir el llibre!

Aquesta primera part de la novel·la ja ens dóna prou material com per reflexionar sobre l’ètica d’experimentar amb animals. En la època en que el llibre va ser escrit (1896), tot i no haver un codi ètic establert sobre la manipulació d’animals, ja hi havien un seguit de límits. Tot i que l’experimentació amb animals era comuna per a poder entendre més sobre el nostre cos, o bé per desenvolupar nous fàrmacs, la cosa era molt més diferent quan la justificació no era tan clara. És a dir, si utilitzes ratolins per veure el mecanisme d’acció d’un fàrmac que després salvarà moltes vides, està justificat, però si mates i “tortures” (ja que el Dr. Moreau no utilitzava anestèsia) només perquè vols intentar crear humans, no té massa sentit, no és ètic ni acceptable.

Actualment existeixen un seguit de Bones Pràctiques recollides en un codi, que es va crear per a poder regular el tema de l’experimentació animal. El codi bàsicament intenta que es redueixi al mínim el nombre d’animals, que aquests sofreixin el mínim possible (mentre visquin que sigui en les millors condicions, i si s’han de sacrificar, doncs que no els sigui dolorós) i que estigui tot totalment justificat. D’aquesta manera, si un laboratori vol fer un estudi haurà de fer un munt de paperassa explicant la durada, el nombre d’animals, els procediments que es duran a terme, l’objectiu, etc.

En el llibre, el Dr. Moreau faltava a tot el codi ètic, ja que els animals eren operats i mutilats sense anestèsia, i la seva investigació no tenia una finalitat que pogués justificar l’experimentació en animals (ja fos o no amb patiment).

H. G. Wells va escriure la novel·la com una història de ciència ficció, per fer-nos reflexionar sobre l’ús d’animals d’experimentació. El que probablement no s’esperés l’autor és que anys més tard, durant la segona guerra mundial, la realitat superés la ficció.

El Dr. Mengele, un metge nazi que treballava al camp de concentració d’Auschwitz, va realitzar un munt d’experiments amb els presos que hi havia. Experiments aterradors, sovint mortals, on utilitzava els presos en diversos estudis per a veure la resistència del cos humà.

Exemples podrien ser: veure quan de temps podien aguantar amb hipotèrmia en aigua gelada, el dolor que podien suportar fins a perdre el coneixement, cirurgia sense anestèsia o la inoculació del tifus per veure les diferents etapes i el desenvolupament de la malaltia. Tots aquests experiments eren per després saber les condicions i els límits que podríen suportar els soldats que estaven lluitant en el bàndol nazi, però aquest objectiu en cap cas podia justificar tot aquest sufriment, i tota aquella crueltat.

Després de la guerra mundial, i de totes les monstruositats que es van dur a terme, es va decidir que s’havien de definir uns principis fonamentals, que van quedar en quatre:

  1. Principi d’autonomia: Aquest principi dóna dret a tota persona a decidir per ella mateixa si vol o no participar en un experiment, estudi o assaig clínic, o si vol rebre un tractament a un hospital o negar-s’hi.
  2. Principi de justícia: Aquest principi assegura que tota persona, independentment del seu origen, gènere o qualsevol altra característica tingui el mateix tracta i servei que les altres persones.
  3. Principi de beneficència: Aquest principi defensa que les decisions que es prenguin sempre tinguin com a prioritat el benestar del pacient.
  4. Principi de no maleficència: Aquest principi demana l’abstenció intencionada de realitzar actes que puguin causar danys.

A través d’aquests principis fonamentals, tots nosaltres quedem protegits i tenim tots els drets per a decidir lliurement. Llàstima que a vegades hagin de passar coses tan horroroses perquè ens adonem de la necessitat de reflexionar i crear lleis i codis que ens protegeixin a nosaltres, i a la resta d’éssers vius.

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s