“Get me off your fucking mailing list”

Aquest és el títol d’un article que va ser acceptat per una revista científica, en concret el International Journal of  Advanced Computed Technology. No només el títol és així, sinó que aquesta frase es repeteix al llarg de tot l’article. A més a més, inclou dos gràfics, però que segueixen la mateixa línia:

mailing list 1mailing list 2

Nosaltres ens preguntem: com pot ser que una revista científica hagi acceptat un article com aquest? Per entendre-ho, primer cal saber que els investigadors tenen una pressió força elevada per publicar articles, ja que són un aval de la seva recerca, dóna reconeixement i es valora molt positivament alhora de rebre beques. Tot i així, no sempre és fàcil publicar en una revista prestigiosa, ja que com us explicava en un post passat, les revistes prefereixen publicar resultats positius i si poden ser molt rellevants, millor.

D’aquesta manera ens trobem amb un seguit de científics, desesperats per a poder publicar en una revista. Va ser en aquesta situació en la que van néixer revistes que es dediquen a publicar el que sigui, a canvi d’una taxa. L’estratègia d’aquestes revistes és bombardejar amb mails a tots els investigadors i oferir la publicació a canvi de diners, intentant convèncer que la revista és bona.

Actualment les revistes es classifiquen per impact factor, un indicador que es basa en el nombre de citacions que rep cada revista: entre més citacions més bons seran els seus articles, i per tant més prestigi tindrà la revista. Per exemple, l’impact factor de Nature es troba al voltant de 40, això vol dir que de mitjana cada article que es publica a Nature és citat 40 vegades. Les revistes que publiquen a dojo i bombardegen els investigadors tenen un impact factor molt baix, però fan diferents trampes per tenir altres indicadors trucats i confondre’ls.

Els autors de l’article “Get Me Off Your Fucking Mailing List” són dos investigadors de ciències de la computació,  David Mazières i Eddie Kohler, i van escriure aquest article de broma per utilitzar com a resposta a spam científic. Més tard, un científic australià, Peter Vamplew, va trobar aquest article que havia estat rulant per internet i va decidir enviar-lo a publicar a la revista International Journal of  Advanced Computed Technology. 

La revista deia que abans d’acceptar un article feia un peer review, una tècnica molt utilitzada per valorar la qualitat d’un article: tracta de la revisió per part d’altres investigadors especialitzats en el mateix tema. D’aquesta manera, els que revisen poden determinar si l’article és fiable o no. Per sorpresa de Vamplew, l’article va ser acceptat, i els editors de la revista demanaven una taxa de 150$, que si s’abonaven, l’article quedaria publicat. Tenint en compte com era l’article, deixava en evidència que ningú se l’havia llegit (ni tan sols havia fet una ullada) abans d’acceptar-lo per publicar.

Finalment, Peter Vamplew, va decidir no pagar 150$ als estafadors, de manera que l’article finalment no va ser publicat.

Aquesta història per una banda és divertida, però per altra alerta del perill que generen aquestes revistes. Que existeixin aquestes revistes, que a més totes elles són Open Access, és a dir, que tots els seus articles es poden llegir de manera gratuïta, provoca que es publiqui moltíssima merda (amb perdó) i sigui molt més difícil trobar un article bo entre tants de dolents. El fet que es publiquin tants articles que no tenen rigor científic, o que no hagin seguit el codi ètic i de bones pràctiques, desprestigia la ciència i a més afavoreix a totes les pseudociències que intenten recolzar les seves creences basant-se en que tenen estudis publicats. Avui en dia, tothom pot publicar qualsevol cosa, i ens trobem amb el problema que és impossible ser expert en tot, i per tant sovint no sabem discernir entre el que és o no és rigorós i rellevant.

Revistes com aquestes, que n’hi ha centenars, haurien de ser detectades i tancades, pel bé del progrés científic. No només perquè són una estafa (algunes demanen fins a 5000$ per a publicar un article) sinó que estan afectant greument la imatge de la comunitat científica.

Font de totes les imatges: http://www.vox.com/2014/11/21/7259207/scientific-paper-scam

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s