Un món feliç – Aldous Huxley

Probablement no sigui ni la primera ni la última persona que us recomani aquesta novel·la. De fet, és molt probable que molts de vosaltres ja l’hàgiu llegida, perquè és imprescindible, tan en l’àmbit científic com humanístic.

Tot i no ser un llibre actual de divulgació científica, sinó un llibre de ciència-ficció de l’any 1932, crec que pot estar molt relacionat amb la ciència d’avui en dia. Sovint ens trobem amb autors de llibres de ciència-ficció que han sabut predir amb força precisió el que un segle més tard la ciència ha pogut dur a terme.

Aldous Huxley, en el llibre més famós que ha publicat, ens parla sobre una societat que ha fet tants avenços en la genètica i el clonatge, que pot dissenyar les persones i classificar-les de manera estratègica per fer una societat eficient i feliç. En aquesta societat futurista, els nens es conceben en provetes, i són condicionats de manera que es poden dividir en 5 categories, distribuïdes segons la intel·ligència: els Alpha (la èlit), els Beta (els que executen), els Gammes (els treballadors subalterns) i els Deltes i Epsilons (destinats als treballs menys agraïts).

Un món feliç” va ser publicat el 1932 quan la genètica com a disciplina encara no es podria dir que existís. Penseu que va ser l’any 1953 quan James Watson i Francis Crick, amb l’ajuda de Rosalin Franklin, van descriure per primer cop la doble hèlix de l’ADN. Les eines biotecnològiques per fer les primeres modificacions a l’ADN no van aparèixer fins els anys 1970, i la famosa ovella Dolly, el primer animal clonat, es va produir l’any 1996. Per tant, l’època en que Aldous Huxley escrivia aquest llibre quedava molt lluny i es sabia molt poc de fins a quin punt la genètica revolucionaria el món.

I perquè us he dit que un llibre de ciència-ficció pot relacionar-se amb la ciència actual? Doncs bé, resulta que la societat que descrivia Huxley fa gairebé un segle, i que en el seu moment semblava impossible, podria ser realitat en un futur no massa llunyà. Tenint en compte les noves tècniques de modificació d’embrions de les que us parlava en un post anterior, en un futur, si no ens protegeixen correctament les lleis ètiques, ens podríem trobar amb bebès disseny. Us imagineu una societat en que només néixer ja estàs destinat a una feina i classificat dins d’una casta social?

El llibre permet fer aquesta reflexió. Cap a on ens dirigim com a societat? Fins a quin punt estem esdevenint la societat que descrivia Huxley? Potser encara queda lluny la reproducció assistida en provetes i la modificació d’embrions, però la genètica segueix avançat, i existeixen tests genètics que poden determinar els riscos que tens associats a patir un tipus de càncer per exemple.

I si algun dia ens poden llegir el genoma sencer i determinar per a quina feina seriem bons, quina parella hauríem de tenir, o quines aficions practicar? Seríem més feliços? Justament és aquest el missatge que vol transmetre Huxley, un missatge atemporal que hem de seguir tenint present: potser sí que seríem més feliços, però deixaríem de ser lliures.

 

Imatge pròpia

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s