+HUMANS: Plasmafèresi per tractar l’Alzheimer

Al llarg de l’exposició de +HUMANS podem trobar diferents obres artístiques, que poden tenir més o menys base científica segons de quina es tracti. En el cas de la plasmafèresi per a tractar l’Alzheimer es tracta d’una investigació totalment real que s’està duent a terme per l’empresa Grífols, que porta desenvolupant-la 10 anys.

La plasmafèresi és una tècnica inventada per Grífols l’any 1951, i té varies aplicacions que actualment ja s’utilitzen als hospitals, com ara bé per tractar malalties autoimmunes i alguns tipus de càncers sanguinis. El que proposa Grífols ara és una nova aplicació: alentir el progrés de la malaltia de l’Alzheimer.

L’Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa crònica que cursa amb una mort neuronal, de manera que progressivament ens trobem que les neurones van morint, i aquest procés s’inicia al neocòrtex, on trobem emmagatzemada la memòria. Malgrat no es conegui la causa exacta ja que es tracta d’una malaltia molt complexa, la teoria més recolzada és que la mort neuronal és deguda a l’acumulació d’una proteïna anomenada beta-amiloide, que genera les plaques amiloides a les cèl·lules, fent-les inviables.

La beta-amiloide, a part de trobar-se al cervell, també es troba en tot el torrent sanguini, i viatja unida a l’albúmina, una proteïna transportadora de la sang. Així doncs, els investigadors proposen utilitzar la plasmafèresi per eliminar la proteïna del torrent sanguini i frenar la seva acumulació a les neurones.

La plasmafèresi consisteix en l’extracció de sang mitjançant una via, de manera paulatina i continua. A mesura que la sang es va extraient, aquesta es centrifuga, de manera que la podem separar en dos elements: el líquid (que inclou les proteïnes) i les cèl·lules sanguínies. Un cop tenim aquesta separació, descartem el líquid i introduïm de nou les cèl·lules al pacient, juntament amb suero per compensar la pèrdua de líquid.

Per tant, a través d’aquesta tècnica, si es fa de manera repetida, podem impedir que la beta-amiloide arribi al cervell (o bé que n’arribi molt menys) i d’aquesta manera frenar de manera molt significativa el progrés de l’Alzheimer.

Grífols ja porta 10 anys estudiant si realment aquesta tècnica podria millorar el pronòstic dels malalts d’Alzheimer, començant amb models animals més senzills, com per exemple ratolins. Actualment la investigació ja es troba en fase clínica i s’està provant amb aproximadament 400 pacients en diferents hospitals de Estats Units i Espanya. Els resultats fins ara són esperançadors, però encara caldrà veure si al llargs dels anys la malaltia realment deixa de progressar.

Una qüestió que resta per decidir encara seria la freqüència en que s’haurien de sotmetre a la plasmafèresi els pacients. Per una banda, entre més sovint es faci, menys progrés hi haurà ja que pràcticament no es podrà acumular la proteïna. Per altra banda, també s’han de tenir en compte els efectes secundaris que aquesta tècnica pot generar, ja que no només eliminem la proteïna beta-amiloide, sinó totes les que tenim al torrent sanguini, i aquestes triguen a regenerar-se. El principal efecte advers que apareix és la immunodeficiència temporal.

Per tant, encara queda molt per veure, però els resultats semblen prometedors, i potser d’aquí 10 anys es converteix en un tractament comú ofert als hopitals.

Font de la imatge de portada: http://www.cccb.org/es/multimedia/imagenes/-humanos-el-futuro-de-nuestra-especie/221844

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s