La veritat darrere els visitadors mèdics

Les empreses farmacèutiques des de fa molt de temps que s’han guanyat una espècie de mala fama. Molta població les considera empreses que només són màquines de fer diners a costa de la salut de les persones, i que per sobre de tot volen vendre el màxim possible a través de les tècniques de màrqueting i de treballadors especialitzats en vendre. Una de les figures que sempre ha creat més polèmica és el visitador mèdic.

La feina d’una visitador mèdic consisteix a visitar diferents consultoris mèdics de cada especialitat i entregar informació sobre els nous productes que comercialitza la seva empresa. Tot i que aquesta acció aparentment no sembla res de l’altre món, el que sí que escandalitza és el que abans (remarco abans i després explico perquè) s’utilitzava per convèncer al metge que el seu producte és el que havia de receptar.

D’aquesta manera, el visitador mèdic, més que informador es converteix en un venedor. I per a vendre el seu producte podia arribar a fer moltes coses, com per exemple premiar al metge amb “incentius“. És aquí on ens trobem regals que poden anar des d’un pernil per Nadal fins una visita a un congrés a Londres de 4 dies en hotel de luxe. Els visitadors mèdics es trobaven en una espècie de lluita en que guanyava el que més oferia, i això d’una banda era insostenible i d’altre considero que era molt vergonyós jugar d’aquesta manera amb la salut, ja sigui pública o privada.

Si us heu fixat, estic parlant del tema en passat ja que per sort, això ha canviat i molt. Malgrat tot, el canvi és força recent, i l’escenari que us he descrit passava només uns 20 anys enrere.

Per a poder evitar aquest tipus de regals luxosos i influir en les decisions dels metges van haver-hi dos canvis crucials. Els primer va ser regular legislativament les visites mèdiques a través del Codi de Bones Pràctiques de Promoció de Medicaments, és a dir, que hi hagués un seguit de lleis en que prohibissin regals no justificats. A continuació us poso un seguit d’exemples:

  • No està permès convidar a una reunió/congrés a Londres a no ser que sigui estrictament necessari que sigui allà, de manera que si es pot celebrar a la ciutat d’origen o en el mateix país, així s’ha de fer.
  • Si és necessària a fora, es podrà pagar un hotel però ha de ser de la qualitat que el metge hagués escollit si ell ho hagués pagat
  • No es poden fer regals superios a 10€, i aquests no poden contenir el nom del producte que es pretén vendre (com per exemple un boli, llibreta, etc)

L’altre canvi i el que a mi em sembla més important i interessant és que la indústria farmacèutica s’autorregula a través de la FarmaIndustria, una associació que engloba totes les empreses farmacèutiques (o pràcticament totes) a Espanya. De manera que si una empresa farmacèutica viola algun dels codis establerts en un congrés (per exemple que estiguin repartint entrades al futbol a tots els metges que s’interessin pel producte) aleshores una altre empresa que ho vegi ho denuncia a Farmaindustria. D’aquesta manera, existeix aquesta pressió entre les empreses que acaba ajudant a que les lleis es respectin.

Per tant, ara per ara el panorama està molt millor. Tot i així, les empreses segueixen utilitzant estratègies per a vendre més, i personalment penso que algunes són poc ètiques. Els visitadors mèdics classifiquen els metges en diferents tipus segons si recepten més o menys, de manera que visiten més sovint als que recepten més ja que així si el convencen, vendran més. La pregunta està en com saben quins metges recepten i quant, tenint en compte que aquestes dades estan protegides, no són públiques. Bé, doncs existeixen empreses especialitzades que s’encarreguen de preguntar als metges el nombre de receptes que fan a canvi de diners, i a partir d’això generen un seguit d’informes que venen a les empreses farmacèutiques perquè ho sàpiguen. Aquest intercanvi em sembla que per començar no hauria d’estar permès per part dels metges, ja que en el fons estan cedint una informació privada de l’hospital a canvi de rebre ells diners. Per altra banda tampoc em sembla lícit que les empreses farmacèutiques puguin accedir a aquest tipus d’informació.

La meva conclusió és que de manera general el panorama ha canviat de manera brutal, però que tot i així, les empreses farmacèutiques es segueixen escolant per petits buits legals que s’han d’intentar controlar millor.

Font: http://www.autocontrol.es/pdfs/pdfs_codigos/farma_1067.pdf

(codi de bones pràctiques de promoció dels medicaments)

Font de la imatge de portada: http://static1.squarespace.com/static/54b8fa7ee4b0df6edc8922a7/t/551d9a5de4b04c5afcd8f081/1428003423531/

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s