Entrevista a Maria Almira – Graduada en Biologia Ambiental

Maria Almira

Graduada en Biologia Ambiental, estudiant de Màster en Biologia i Biotecnologia Vegetal

Parlem primer una mica de tu, quin és el teu lloc preferit?

Si n’he de triar un, potser seria la terrassa de casa de la meva àvia, al poblet de platja on passava les vacances en família quan era petita (voltants d’Alacant), des d’on vèiem el cinema a la fresca que hi havia just al carrer del davant, tapats amb una manta i sopant entrepans cada nit, fessin la pel·lícula que fessin!

Quin llibre podries dir que és el teu preferit?

Entre “El príncipe destronado”, de Delibes, i “Crónica de una muerte anunciada”, de Màrquez, no podria escollir. Tinc llibres referents per a cadascuna de les etapes de la meva vida: de petita, la saga de Harry Potter va ser el meu segon món; no la canviaria per res, sigui de la qualitat literària que sigui! Ara per ara, els autors que més m’han marcat són Dickens i Màrquez. No hi ha un per què concret…  Per mi són genis i artistes amb totes les lletres.

I en quan a música, qui és el teu grup o músic que més t’agrada?

Ara per ara, tampoc podria triar. The Beatles han sigut la banda sonora de la meva infantesa i part de l’edat adulta. I també Bob Dylan, Janis Joplin… Perquè els 60, per a mi, tenen un encant que cap altra època podrà imitar.

Hi ha alguna persona a la que admiris especialment?

Uf… Qualsevol persona que té passió pel que fa i és realment bona fent-ho es converteix en un referent per a mi, inevitablement. No visc amb la imatge de cap ídol al cap, però llegir la trajectòria de Van Gogh, anècdotes de vida (certes o no) d’Einstein, la qualitat dels llibres que ja he mencionat (i tants d’altres…) i, fins i tot, qualsevol currículum acadèmic dels autors dels articles científics que fullejo em fan admirar a aquestes persones i voler ser com ells.

Parlem ara una mica sobre el món científic, què és el que més t’agrada i desagrada de la ciència?

El que més m’agrada de la ciència n’és la part, diguéssim, utòpica: la idea de fer-se preguntes constantment i buscar la manera de respondre-les, de veure que fins i tot el més mínim detall de la vida pot (i hauria de) despertar-te la curiositat, d’haver d’exprimir el cervell per ordenar les idees en un univers que tendeix al desordre. I el fet de saber que cada dia comptem amb més coneixements i equipaments per a respondre totes aquestes preguntes! Em commou pensar que fa unes dècades no es tenia la més mínima idea del que és el material genètic i veure que, actualment, i cada cop més, podem treballar-hi com si fos un puzle.

El que no m’agrada de tot això n’és la part més terrenal… Que és amb la que ens enfrontem cada dia. Em decebo a mi mateixa quan veig que, la major part del temps, estic desmotivada per a investigar, però la meva realitat és que, per interessant que sigui estudiar el que estudio, les hores i hores rutinàries fent les tècniques de laboratori que calen per arribar on pretenc arribar, més aviat, m’avorreixen. La veritat és que no sóc el perfil de científica apassionada! M’enamoro de la idea i em perdo pel camí en la pràctica.

D’altra banda, anant més al gra, la competitivitat que es respira en la ciència avui en dia, la pressió en la qual et trobes – quant a límits de temps, resultats exigits, deadlines, deadlines, deadlines… – és el que més m’amoïna d’aquest món.

Per què Biologia Ambiental?

Des de petita he estat fixada en la conservació de la biodiversitat. Durant molts anys vaig estar convençuda d’estudiar veterinària, però a l’arribar el batxillerat (època bastant desmotivant per a mi) vaig perdre l’empenta que hi tenia i, com que a casa no estaven convençuts amb la idea, i tot plegat, jo mateixa vaig canviar de parer.  La veritat és que el Grau de Biologia Ambiental em va aparèixer com a opció del no res, no el tenia pas present fins que vaig mirar la llista de carreres que podia fer relacionats amb la Biologia, els animalons i la conservació d’ecosistemes. Era l’únic grau que reunia aquests àmbits amb l’enfocament que jo tenia al cap, i no m’hi vaig pensar més. Ciències Ambientals és semblant però s’enfoca més cap al tema de legislació i el grau de Biologia el trobava massa general…

Un cop graduada vas decidir decantar-te per la Biotecnologia Vegetal, un camp una mica diferent al teu grau, perquè?

Com quasi sempre que m’endinso en una cosa, d’altres comencen a cridar-me més l’atenció! Vaig veure que la Bio Ambiental tocava molt el tema de la conservació i la gestió d’ecosistemes, però no em veia gens preparada ni notava que haguéssim aprofundit prou en aquest àmbit com per seguir-m’hi dedicant després. A més, al grau em van agradar molt les assignatures de Fisiologia Vegetal, sobretot la Fitopatologia, i se’m van donar molt bé. Vaig començar a col·laborar voluntàriament als laboratoris de Fisiologia Vegetal de la uni i en vaig quedar contenta, i allà vaig decidir fer el màster que el mateix departament dirigia: Biotecnologia Vegetal. Sí que s’allunya força del tema de la carrera, però no pels organismes que estudies (he seguit amb “plantetes”…) sinó com els estudies: al grau tenia el cap ple d’agricultura orgànica i, al màster, de transgènics.

Quins són els teus plans de futur?

En acabar el grau tenia claríssim que volia any sabàtic (de fet, el 80% de la gent del meu grau ho ha fet). Però en un parell de dies ja m’havia enredat amb el màster! Ara sí, un cop acabat el màster, no m’he vist amb cor de començar els doctorats que m’han ofert. Crec que necessito allunyar-me una mica del que és estudiar per a tornar-ho a valorar. Tot i que volia prendre’m mig any lliure, finalment, treballaré com a becària a un grup d’investigació de l’IRTA, en un projecte que m’interessa força i, quan se m’acabi el “contracte” (els mesos que duri la beca), podré tornar a pensar si els projectes que he anat veient m’interessen i vull fer-ne el doctorat… Tot queda per veure.

Quines sortides professionals té un biotecnòleg?

Penso que actualment els biotecnòlegs són els científics amb més sortida, ja sigui en la investigació com en la indústria. Mil empreses es dediquen a fabricar productes d’interès farmacèutic o cosmètic a partir d’extractes vegetals, per exemple. En el cas del meu màster, cal afegir també les empreses de llavors, de seguretat alimentària… I, naturalment, hi ha el camp de l’educació, a secundària o a universitats.

Quina seria la teva feina perfecte en un futur?

No tinc gens clara la idea de feina a la qual em vull dedicar tota la vida. Aquest és, en part, el meu principal problema quan penso quin és el següent pas. Ara per ara tinc clar que no vull dedicar-me a l’educació. Sí que m’agradaria tenir un doctorat i poder dedicar-me a la investigació amb una part d’hores docents a la uni. La meva feina perfecta seria la investigació en un projecte o tema que em fes llevar cada matí amb ganes de pensar-hi, treballar-hi i barallar-m’hi! De la ma de companys que m’ho fessin amè i que ho gaudissin com jo.

Ara que ja estàs graduada, has pensat que potser hauries d’haver triat alguna altre grau?

Sempre em quedarà pendent saber com hagués sigut fer veterinària. Més per curiositat que per penediment del que he fet: estic contenta del meu grau, i si d’alguna cosa em penedeixo és del poc que m’hi he dedicat. Ara tornaria a fer-lo amb el doble de motivació i de feina!

A quines persones recomanaries la biologia ambiental?

Recomanaria la Biologia Ambiental a tots aquells amb vocació naturalista. El perfil ideal d’un Biòleg Ambiental és algú que gaudeixi amb una guia de botànica, de diversitat d’aus, d’insectes o de vertebrats a la ma! Que estigui interessat en la biodiversitat del mediterrani, en la gestió forestal, en la conservació d’ecosistemes i dels sòls, etc.

Moltes gràcies Maria!

Imatge cedida per Maria Almira

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s