El mite de l’addició

Hi ha experiments que s’han tornat molt famosos i que han donat la volta al món, aquells que han cridat l’atenció de tothom, ja sigui científic o no. Un exemple és el dels ratolins i l’addició a drogues. Tothom ha sentit a parlar d’un estudi que es va fer en que donaven l’opció al ratolí de rebre una infusió de droga si pitjava una palanca, i que el que va passar amb el temps va ser que l’addició va provocar que deixés de menjar i beure i finalment morís.

Aquest estudi és real, sí, però en quina situació tenien els ratolins? Estaven en gàbies de ferro petites, totalment sols, sense cap instrument per a jugar, ni cap altre ratolí amb qui socialitzar-se o reproduir-se. No es pot extrapolar un estudi com aquest a l’addició a les drogues que vivim nosaltres.

Per aquest mateix motiu Bruce K. Alexander de la University of British Columbia va dissenyar l’anomenat “Rat Park“, un recinte de 8.8 m2 on hi havien entre 16 i 20 rates d’ambdós sexes, amb menjar abundant, pilotes i rodes per jugar i espai suficient per aparellar-se i construir-se “caus”.

rat_park

L’experiment consistia en introduir en aquest recinte una rata que prèviament havia adquirit una addició a la morfina, ja que durant 57 dies havia estat sola a una gàbia amb una palanca d’auto-administració. Un cop dins el recinte, la rata podia escollir entre una palanca que administrava aigua i una que contenia morfina dissolta en aigua, i en la gran majoria dels casos les rates es van decantar per l’aigua sola i van poder superar l’addició.

Aquest estudi ens porta a reflexionar sobre l’addició a les drogues en humans, els períodes de rehabilitació i les recaigudes. L’ambient social, el fet de tenir persones al voltant que et recolzin, que t’estimin o programes de reinserció laboral és el que fa realment que una persona pugui superar l’addició.

Aquest estudi es va publicar l’any 1978 a la revista Psychopharmacology, però no va ser fins força més endavant que es va valorar la importància de la seva troballa. Avui en dia, encara hi ha molta gent que ha sentit a parlar només de la rata que va morir per no voler parar de consumir, però crec que seria més interessant saber que nosaltres, com a societat, tenim una responsabilitat i una gran influència per ajudar a combatre les addicions.

Font de la imatge de portada: http://www.purdue.edu/uns/x/2008b/081208GarnerLabmice.html

Font de la imatge del text: http://ahp.apps01.yorku.ca/?p=3761

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s